En una primera fase els treballs arqueològics es portaran a terme a través d’un camp de treball, organitzat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat i la Paeria de Cervera; i en una segona fase, mitjançant una intervenció arqueològica preventiva subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat. Totes les fases de la campanya es desenvoluparan sota la direcció científica i tècnica de l’equip d’arqueòlegs adscrits a la Universitat de Lleida (UdL).
Al camp de treball, gestionat per la cooperativa de lleure Quàlia, hi participen un total de 13 joves, d’entre 15 i 17 anys, provinents de diversos punts de l’Estat espanyol. En la seva estada de dos setmanes a la ciutat estan establerts a l’escola Jaume Balmes, on fan ús del gimnàs i el menjador. Compaginen el treball arqueològic a Sant Pere el Gros, amb activitats de descoberta de Cervera, l’entorn i la cultura catalana.
La direcció de les excavacions va a càrrec d’un equip d’investigadors i arqueòlegs professionals adscrits a la UdL, d’acord amb el Conveni marc de col·laboració, signat el novembre del 2023, entre la Paeria de Cervera i la Universitat de Lleida per al projecte de recerca i recuperació patrimonial del Paratge Arqueològic de Sant Pere el Gros.
Als treballs també hi participen de manera activa membres de l’associació La Nova, entitat de Cervera que treballa per a la conservació i difusió del patrimoni i la cultura del municipi.
El primer dia, dilluns 22 de juliol, han visitat el jaciment el paer en cap, Jan Pomés; la regidora de Patrimoni Historicoarqueològic, Montse Closa; i el regidor d’Urbanisme, Antonio Delgado, que han donat la benvinguda a tots els participants i els han agraït la seva tasca en la recuperació del patrimoni de Cervera.
Excavacions arqueològiques
L’objectiu principal de la campanya arqueològica és continuar els treballs de l’any 2023. Això permetrà aprofundir en el coneixement de la distribució interior del conjunt monàstic medieval alhora que s’espera obtenir noves dades sobre l’ocupació prèvia de l’indret en època iberoromana.
Esdevé urgent executar la tala de la pineda que cobreix bona part de les restes arqueològiques, tant per motius de seguretat, per a la prevenció de possibles riscos a l’hora de treballar al jaciment o obrir-lo a la visita al públic, com perquè els arbres i les seves arrels estan afectant greument la preservació de les restes arqueològiques i impedeixen la continuïtat de la recerca científica.
La tala dels arbres l’efectuarà una empresa especialitzada, sota la supervisió de l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Lleida, i amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural i del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat.
Sant Pere el Gros
L’església de Sant Pere el Gros té una planta rodona singular. És l’element més destacat de tot el conjunt monàstic i, des del 2003, es troba declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN). El temple manté la integritat i està en molt bon estat de conservació. En canvi, les altres dependències monacals es conserven arranades i amagades sota el subsol. Els primers treballs de recerca arqueològica al monument van dur-se a terme en la dècada dels seixanta del segle XX de la mà d’Agustí Duran i Sanpere. L’any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica puntual i el 2016 una campanya de consolidació i restauració. Des del 2021 s’han reprès els treballs d’excavació amb el propòsit de millorar el coneixement del monument i del jaciment arqueològic que amaga el seu subsol i enriquir-ne el discurs explicatiu i, en darrera instància, valorar i visibilitzar la riquesa patrimonial d’aquest conjunt arqueològic i arquitectònic medieval amb antecedents d’època ibèrica i romana.
