A Cervera, en un espai reduït i amb un marge de temps curt, el visitant troba tot un testimoni històric i artístic, no tan sols de la capital de la Segarra, sinó d’algunes de les fites més transcendents de la nostra història comuna.
Establerta damunt un turó, aquesta situació geogràfica ha caracteritzat des del principi l’estructura de la ciutat, amb carrers estrets, barris en pendent, carrerons coberts que ens fan pensar en bruixes i aquelarres, i un carrer Major que serpenteja per ajustar-se a la carena. Aquest origen defensiu es fa encara més evident quan veiem intactes els bastiments de les seves antigues muralles.
En un extrem d’aquesta part més antiga trobem el temple gòtic de Santa Maria i l’austeritat rigorosa de la Casa de la Vila, només trencada per les mènsules que subjecten els balcons de la façana. Més enllà apareix la Universitat, que ocupa l’espai de tot un antic barri de camperols, i al nord de la ciutat, l’estació i alguns magatzems cimejats per l’edifici del Sindicat, que imposa la seva autoritat per damunt de la Cervera industrial a cavall dels segles XIX i XX.