Josep Rull va signar al Llibre d’Honor i va agrair la rebuda del Consistori. Va destacar que “Cervera té una forta càrrega simbòlica per la nació, en ser bressol de la nostra institució de govern el 1359”. També que és “una ciutat de present i de futur, amb una societat civil robusta, que ha sabut crear una nova narrativa de la cultura popular amb festes com l’Aquelarre”.

El paer en cap, Jan Pomés, li va donar la benvinguda en nom del municipi i la comarca. Va destacar que “Josep Rull és el segon president del Parlament de Catalunya que visita la Paeria de Cervera”.

El va obsequiar amb un facsímil de l’acta de la Cort General de Catalunya de l’any 1359 celebrada a Cervera, origen de la creació de la Generalitat.
De la seva banda, Josep Rull va lliurar al paer en cap una senyera, que “està considerada la segona bandera més antiga d’una nació al món, darrere Dinamarca”.

Com a mostra de cortesia, i tal com estableix el protocol de la Paeria de Cervera, el president del Parlament, segona màxima autoritat del país, va seure a la cadira del paer en cap.

Posteriorment, el president Josep Rull es va traslladar cap a la seu del Consell Comarcal de la Segarra, on va inaugurar la remodelació de la primera planta de l’edifici, i va participar en els actes del Dia de la Comarca.

La iniciativa pretén oferir un espai per a infants fora del temps escolar, garantint el seu dret a la cura però, al mateix temps, alliberant temps per a les famílies i les persones que cuiden, majoritàriament dones.

El projecte “Temps x Cures” es complementa amb el servei Concilia, canguratge que s’ofereix a les famílies perquè puguin assistir a activitats organitzades per la Paeria de Cervera o entitats del municipi.

Els serveis estan oberts a tothom, però tenen preferència les famílies monoparentals o nombroses, les mares o tutores víctimes de violències masclistes, dones en situació d’atur de llarga durada o majors de 52 anys, dones migrants i famílies amb altres responsabilitats de cura acreditada.

Formulari de sol·licitud d’alta.

És una iniciativa de la Regidoria d’Igualtat de la Paeria de Cervera, que compta amb el suport del Consell Comarcal de la Segarra, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Igualdad del Govern d’Espanya.

La presentació de “Temps x Cures” va tenir lloc, dimecres 16 d’octubre, a l’espai Espàtula, a càrrec del paer en cap, Jan Pomés; la regidora d’Igualtat, Judith Guim; el president del Consell Comarcal de la Segarra, Ramon Augé; el subdelegat del Govern de l’Estat a Lleida, José Crespín; i la directora dels serveis territorials d’Igualtat i Feminismes a Lleida, Elena Fuses.
El paer en cap, Jan Pomés, va destacar “la revalorització d’aquest espai per posar-lo a disposició de les famílies que més ho necessiten”.
De la seva banda, la regidora d’Igualtat, Judith Guim, va afirmar que “és un projecte iniciat amb molta il·lusió i del qual ens sentim molt orgulloses”. Va agrair a totes les persones i institucions que ho han fet possible i va desitjar que tingui continuïtat en el temps.

L’Espàtula és un edifici de titularitat municipal on s’ha condicionat i habilitat amb mobiliari la planta baixa per acollir el servei de canguratge. L’espai disposa de tres sales per a la pràctica del joc dels infants, un despatx, lavabo, cuina i magatzem.
Situat al carrer Victòria, al costat de la via del tren, és l’antiga caseta del personal ferroviari de Renfe. La superfície del solar és de 312 m²; dels qual 146 m² corresponen a la planta baixa, 119 m² a la planta segona, més una terrassa de 47 m².

Coincidint amb la recta final de les obres, el subdelegat del Govern de l’Estat a Lleida, José Crespín, juntament amb el paer en cap de Cervera, Jan Pomés, i el cap de la Unitat de Carreteres, Juan Antonio Romero, i responsables de l’empresa adjudicatària, han visitat els darrers treballs que, del dilluns 14 al divendres 18 d’octubre, es fan a la calçada esquerra, en sentit Lleida, entre els punts quilomètrics 517,950 i 512,130.

Aquests treballs consisteixen en l’aplicació i extensió de la capa de rodament, una fina capa d’aglomerat de 3 centímetres que dona uniformitat al ferm del traçat. Les previsions són que la setmana vinent es portin a terme obres de caire menor en els ramals d’accés, que no afectaran la circulació a l’autovia, i restaran pendents les tasques de pintura de la senyalització horitzontal.

El subdelegat José Crespín va destacar, en la visita d’obres, que “és una satisfacció poder anunciar la finalització del conjunt d’actuacions dels tres projectes de millora del ferm que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha impulsat a les Terres de Lleida des de 2020 perquè hem donat resposta a una vella demanda del territori i perquè significarà una millora important per als usuaris d’aquesta via, la que registra el volum de circulació més alt de tota la xarxa de carreteres de la nostra província”.

Els tres trams de l’A-2 on el Ministeri ha fet actuacions de millora del ferm des de 2020 són:

• Tram entre Torrefarrera i els Alamús, de 15 quilòmetres de longitud i una inversió de 7,5 milions.
• Tram entre la variant de Lleida i el límit amb la província d’Osca, de 17 quilòmetres i una inversió de 12,17 milions.
• Tram variant de Cervera, d’aproximadament 9 quilòmetres i una inversió de 10,27 milions.

Finalitzada la visita d’obres, José Crespín va participar, juntament amb el paer en cap de Cervera, Jan Pomés, i la regidora d’Igualtat, Judit Guim, a l’acte d’inauguració de l’espai Temps x Cures de Cervera, situat a l’edifici de l’antiga Espàtula, un nou espai de cura universal adreçat a infants de 3 a 10 anys que ha comptat amb finançament del Govern d’Espanya a través del Ministeri d’Igualtat.

El paer en cap, Jan Pomés; el regidor de Cultura i president del Consell Comarcal de la Segarra, Ramon Augé; el president de l’Agrupació Cultural Campaners de Cervera, Xavier Juan; el rector de la Parròquia de Cervera, Mn. Abel Trulls, i el president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, el cerverí Ramon Gené, van ser els encarregats de presentar les activitats commemoratives.

Al voltant de la temàtica del campanar i les campanes de l’església de Santa Maria, està previst organitzar concursos de dibuix, poesia i fotografia.
El primer està adreçat als escolars de primària, que presentaran els seus treballs aquest trimestre i l’exposició dels treballs i el lliurament dels premis es farà per les festes de Nadal. Al concurs de poesia hi participaran els alumnes dels instituts, i l’exposició i els premis seran per Sant Jordi. Finalment, el concurs de fotografia, que serà obert a tothom. Properament es publicaran les bases, mentre que l’exposició i el lliurament dels premis serà al setembre del 2025 (Isagoge).

Per la Isagoge 2025 serà quan tindrà lloc el gruix d’activitats: exposicions, xerrades, una trobada de campaners i un concert de campanes, entre d’altres.

Abans, el 2 d’abril del 2025 es farà la festa d’aniversari, en què es farà un pastís amb espelmes amb el repte que les apagui la campana Seny Major quan gira.

Seny Major i Carranca
Del conjunt de sis campanes de l’església de Santa Maria són les més antigues (1424) i les més populars i apreciades per la ciutadania. Seny Major dona nom a l’agrupació d’entitats de cultura popular de Cervera; i la Carranca, al Ball de Diables de Cervera Carranquers.
Seny Major pesa un 2.800 kg, fa 113 cm i el seu so és un mi natural. La Carranca, uns 1.000 kg, 113 cm i sol sostingut.

Campaners de Cervera
L’Agrupació Cultural Campaners de Cervera es va crear l’any 1985 amb la finalitat de preservar la tradició campanera de la ciutat. Actualment té uns 50 membres i el campaner titular és Xavier Juan. És una de les agrupacions de Catalunya que mantenen els tocs manuals, declarats patrimoni cultural immaterial per la UNESCO l’any 2022.

El premi s’atorgarà al projecte d’autoocupació més innovador, amb més potencialitat de creixement de negoci, i creació de riquesa i llocs de treball. També es valorarà la promoció de la comarca.

Hi ha un únic premi de 3.000 euros. La iniciativa compta amb la col·laboració de la Paeria de Cervera, que aporta 1.000 euros; el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, i la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família.

La 22a edició del Premi es va presentar a l’Oficina Jove de la Segarra, a càrrec del president del Consell Comarcal, Ramon Augé, i el conseller comarcal de Joventut, Aleix Bochaca, que va explicar que aquesta any s’han modificat les bases, que prioritzaran els sector social i sanitari, com també que les persones que s’hi presentin tinguin estudis.

El termini de presentació finalitza el 15 de novembre.
Més informació i consulta de les bases al web de l’Oficina Jove de la Segarra.

Informació i cartell aportat per l’Oficina Jove de la Segarra.

Aquest projecte és el resultat d’un exhaustiu treball d’investigació realitzat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra i a l’Arxiu Municipal del Conservatori de Cervera, on Carbonell ha descobert i recuperat obres inèdites de Francesc Comorera, un antic rector de Cervera que va compondre durant l’època de la Mancomunitat.
Entre les obres recuperades destaquen el “Cant de la Senyera”, dedicat a la Segarra i a la llengua catalana; “El Plor de la Tórtora” i “Himne a la glòria de Cervera”. Aquestes composicions han estat arranjades per Carbonell per a quartet i quintet de vent metall.

Segons explica Carbonell, “la meva vocació de servei per l’interès general ha estat el motor que m’ha impulsat a fer aquest treball, amb l’objectiu de recuperar i aportar un llegat cultural valuós per a la nostra comunitat”. També destaca que “aquesta mateixa vocació és la que ha donat nom a l’àlbum, “La Crida””.

A més de les obres de Comorera, l’EP inclou dues composicions originals de Carbonell: “El Campanar de Cervera”, inspirada en les dissonàncies de les campanes de la ciutat, i “Sota la Vostra Protecció”, un cant a la Mare de Déu de Montserrat amb una harmonia completament nova.

L’EP ja està disponible a totes les plataformes digitals.

Composicions de “La Crida”:

1. Cant de la Senyera
2. El Campanar de Cervera (composició original)
3. El Plor de la Tórtora
4. Sota la Vostra Protecció (composició original)
5. Himne a la glòria de Cervera