Dirigides per 28a vegada per Xavier Puig, han estat interpretades per cinquanta músics, un centenar de cantaires i tres solistes: Sandra Roset, Carles Prat i Toni Marsol.
L’acte ha conclòs amb el Ball de l’Àliga, amb l’acompanyament musical de la Banda del Conservatori, i el tradicional toc de campanes.
Unes 1.200 persones, que han omplert l’aforament de Santa Maria, han gaudit d’aquest esdeveniment musical únic.

Convidats d’honor 2025

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, han estat els convidats d’honor a Les Completes de Cervera 2025.
Les dues autoritats han estat rebudes prèviament a la Paeria de Cervera, on han signat al Llibre d’Honor.
És la primera vegada, en democràcia, que un alcalde de Barcelona realitza una visita institucional a Cervera, la porta d’entrada a Ponent, que d’aquesta manera estreny els llaços amb la capital catalana.

A l’acte, presidit pel paer en cap, Jan Pomés, i els regidors del Consistori, també hi han assistit la diputada al Parlament Rocío García, el vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez; els diputats provincials Rosa M. Perelló i Jaume Ars; el director dels Serveis Territorials d’Economia a Lleida, Xavier Monné; la presidenta del Consell d’Alcaldies de la Segarra, Imma Secanell, la vicepresidenta del Consell Comarcal, Anna Rius; el president del Consell Català del Consell Europeu, Jordi Xuclà; i el rector de Cervera, Mn. Abel Trulls.

El seguici festiu de Cervera ha acompanyat les autoritats des de la Paeria fins a l’església de Santa Maria. Està format per la bandera del Santíssim Misteri, portada per la Parròquia de Cervera; les trampes, a càrrec del Grup de Geganters i Grallers; l’Àliga; la Senyera de la ciutat, portada per representants de La Xarxa; i els macers, enguany de La Xarxa.

Festa Major de Cervera

La Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera està declarada festa patrimonial d’interès nacional i inclosa al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.
Enguany, del 5 al 9 de febrer programa un conjunt d’activitats lúdiques, culturals, religioses i tradicionals.
Consulteu la programació en aquest enllaç.

Des de ja fa uns mesos, l’entitat cerverina es troba en contacte amb el SCIC i amb la resta de corals de la demarcació per tal d’oferir unes propostes ben engrescadores per a la jornada de l’abril, que pretén esdevenir tota una diada musical pensada per als infants cantaires i les seves respectives directores i famílies, i també pel públic en general que tingui ganes de gaudir d’un diumenge de primavera ple de jocs i cançons.

La jornada començarà a primera hora del matí amb l’arribada de les diferents corals participants a la plaça Universitat, edifici que esdevindrà el marc de tota la trobada. Després de la rebuda, els i les cantaires participants es desplaçaran fins al Paranimf, per assajar la cantata musical “El Peix Irisat”, obra del reconegut músic i pedagog Ricard Gimeno, amb qui també es comptarà entre els assistents d’aquell dia. A dos quarts d’una del migdia, les portes del Paranimf s’obriran al públic per tal de gaudir d’aquesta original cantata musical farcida de valors humans, que de ben segur ajudarà a créixer als infants, tan a nivell musical com personal, durant la seva preparació i posada en escena.
A la tarda, després de compartir l’estona del dinar als patis de l’edifici, els i les cantaires de les corals infantils lleidatanes estaran preparats per rebre i participar activament al costat de la companyia Alea Teatre, del seu conegut musical «Mos-Kids», espectacle que en els darreres setmanes ha estat presentat arreu del país en una nova versió especial, que, en aquesta ocasió, de la mà de la Coral Infantil Nova Cervera, en podrà gaudir tot el públic assistent.

Un cop més, la Coral Infantil té per davant l’important repte, i alhora la gran oportunitat, d’oferir a tota la ciutadania una jornada adreçada als més petits. Ben segur que tant els cantaires de les corals de Ponent que hi assisteixin, així com tots aquelles altres persones que s’hi vulguin aplegar, gaudiran de la música, els jocs i el cant coral.

Informació i imatges aportades per la Coral Infantil Nova Cervera.

Fou presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; el paer en cap de Cervera, Jan Pomés; el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Joan Martínez; i la secretària general del Consejo General de la Abogacía Española, Encarna Orduna, entre altres autoritats.

Durant l’acte es van imposar les togues als dotze nous advocats que s’han incorporat aquest any al Col·legi de l’Advocacia de Lleida, els quals van jurar el càrrec.
Es van lliurar distincions a nou advocats que han complert 25 anys d’exercici professional, a quatre que han complert 40 anys, i a l’advocat José María Moragues Serna pels 50 anys d’exercici.
I hi va haver un emotiu record per als companys difunts.
També es va lliurar el Premi “Lo Canyeret” d’articles jurídics a Núria Bolaños Escobosa pel seu treball “L’extinció de la pensió d’aliments dels fills majors d’edat per manca de relació familiar amb l’alimentant”.

L’acte va comptar amb acompanyament musical a càrrec dels joves cerverins Laura Cots, mezzosoprano, i Marc Castellà, pianista.

És la primera vegada que el Col·legi de l’Advocacia de Lleida organitza l’acte solemne fora de la capital del Segrià. La ciutat escollida ha estat Cervera, on el Paranimf de la Universitat ha lluït com un espai magnífic per acollir aquest tipus d’esdeveniments.

L’esdeveniment, organitzat i dirigit per les professores d’acordió Elisa Sala i Sònia Peiró, va esdevenir una magnífica mostra de treball en equip i passió per la música.

Aquest concert s’emmarca dins d’un projecte conjunt de dos anys que uneix els esforços de les dues institucions. Aquesta iniciativa culminarà el curs 2025-26 amb la participació dels alumnes en concursos i un esperat viatge a Menorca, on oferiran diversos concerts per compartir la seva música i créixer com a músics.

El públic va gaudir d’un programa variat i dinàmic que va incloure música de pel·lícules, peces tradicionals i temes moderns, tot interpretat amb acordions, bateria i veu. La bateria de Leyre Visa i la veu d’Heura Rosell van aportar un toc especial i emotiu a l’espectacle, fent-lo encara més memorable.

Des de l’organització es vol expressar un agraïment sincer a tot el públic per la seva calorosa resposta i entusiasme, que van fer d’aquesta vetllada un moment inoblidable. Amb aquest concert es posa en valor la feina i la dedicació d’aquests joves músics, que amb esforç i il·lusió continuen avançant en el seu camí artístic.

Informació i imatge aportat per Santi Riu (Conservatori de Cervera).

Es rehabilitaran 317,97 metres lineals, d’una altura entre 6 i 13 metres, en una superfície total de 2.667,09 m².
L’actuació pretén solucionar les patologies constructives existents en aquest tram. La proliferació de vegetació i els efectes propis del pas del temps han produït despreniments, falta de morter i esquerdes a les juntes de pedra.
El projecte preveu realitzar una neteja i desbrossament, una excavació arqueològica per recalçar la muralla, que es protegirà amb formigó de calç hidràulica. Es col·locaran bastides, es portarà a terme una neteja del conjunt històric, es restituiran aquelles parts del mur més desgastades i les peces de pedra que coronen els merlets, entre altres actuacions.
Els treballs, que està previst que comencin a l’estiu, duraran més d’1 any.

El projecte té un cost de 771.440 euros. El 60% es finançarà amb l’aportació del 2% de l’Estat (462.864 euros) i el 40% restant amb subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (110.123 euros) i la Diputació de Lleida (100.000 euros), i fons propis de la Paeria de Cervera (uns 100.000 euros).

El delegat del Govern, Carlos Prieto, ha realitzat a Cervera la primera visita a un municipi per valorar la inversió del Govern d’Espanya a Catalunya a través del ‘Programa 2% Cultural’, que en l’edició d’enguany destina 80 milions d’euros a la recuperació i posada en valor de 93 monuments del patrimoni històric de l’Estat, dels quals un 20% aniran destinats a projectes a Catalunya.

En la visita ha estat acompanyat pel delegat del Govern a Lleida, José Crespín; el paer en cap, Jan Pomés; i els regidors Ramon Augé, Antonio Delgado i Montse Closa.

Carlos Prieto ha destacat “la bona feina que fa Cervera per a la conservació del patrimoni i per atraure turisme”. També ha manifestat el compromís de l’Estat de continuar contribuint en properes fases d’obres.

Per Jan Pomés, “la protecció de les muralles és un projecte primordial per a la Paeria”. Ha anunciat que “el Pla director, que prioritza la zona al voltant del Monument de la Generalitat, preveu continuar en 10 fases més al conjunt del recinte emmurallat”.

Muralles de Cervera
Les muralles que conserva la ciutat són, fonamentalment, d’època medieval i es van edificar els segles XIV i XV durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Les obres de fortificació dutes a terme en aquell període van suposar la construcció de gairebé 3 quilòmetres de muralla que encerclaven una superfície propera als 200.000 metres quadrats.
Al segle XX, l’evolució urbanística de la ciutat es va produir cap a la zona plana del nord deixant al seu darrere el primitiu recinte medieval. Aquesta circumstància va afavorir que es conservés, en millor o pitjor estat, la quasi totalitat del circuit de l’època de Pere el Cerimoniós (declarat BCIN el 1985).

Restauració del circuit emmurallat
Els primers treballs de rehabilitació a les muralles consten de l’any 1977, a la zona del carrer de la Barbacana, just a l’àmbit on es tornarà a actuar aquest any 2025.
Entre els anys 2000 i 2008 es va executar, en cinc fases, un projecte integral de restauració del circuit emmurallat, que va començar a la zona de la Porta dels Pous.
La inversió total fou de 2.557.033 euros. El Ministeri de Foment, a través de l’1% Cultural, va aportar el 55% del pressupost (1.406.368 euros), mentre que el 45% restant es va finançar amb ajuts de fons europeus Feder (720.506 euros) i l’aportació de la Paeria (430.158 euros).
Després d’anys sense actuar-hi, el 2025 s’iniciaran els treballs de la primera d’un total d’onze fases, segons preveu el Pla director. Una vegada finalitzada la restauració a l’indret de la Barbacana, la segona fase s’executarà a la zona de sota el Castell.

L’anunci fou un gag, gravat en fals directe, en el qual la presentadora, Mònica Terribas, es trobava a la plaça de la Universitat de Cervera i posteriorment va aparèixer a la gala, en un trasllat “amb escombra”, en referència a les bruixes de la popular festa cerverina de l’Aquelarre.
La periodista Mònica Terribas va anunciar el Premi especial de públic, que s’atorga per votació popular, a la pel·lícula “El 47”.
Introducció des de Cervera.
Entrega del guardó.

Ha estat la primera vegada, en les 17 edicions dels Premis Gaudí, que un dels guardons s’anuncia de manera descentralitzada. La ciutat escollida ha estat Cervera, en una acció que ha tingut una gran repercussió mediàtica per a la ciutat.

La Paeria de Cervera ha col·laborat amb l’Acadèmia del Cinema Català com a mostra de compromís amb la cultura catalana, en un any de rècord per al cinema en català.  Fruit d’aquesta col·laboració, la gala va connectar amb Cervera i l’espot previ promocional es va rodar a la Casa Museu Duran i Sanpere.
Ha estat una aposta de la Paeria per a la promoció turística i econòmica del municipi i de la marca Cervera a tot Catalunya.
Notícia de TV3: La Casa Museu Duran i Sanpere, una joia de Cervera que pren protagonisme pels Premis Gaudí.

El paer en cap, Jan Pomés, i els regidors Ramon Augé, Antonio Delgado, Judith Guim, Montse Closa i Carolina García van gaudir en directe de la gala, celebrada a l’Auditori Fòrum CCIB, a Barcelona.
Jan Pomés es va trobar amb la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, a qui va poder felicitar per l’èxit de la gala i del cinema català, en un any de rècord de públic i de producció de pel·lícules en la nostra llengua.

Premis Gaudí 2025

Millor pel·lícula: El 47. Dirigida per Marcel Barrena, escrita per Marcel Barrena i Alberto Marini, i produïda per Laura Fernández Espeso i Javier Méndez.

Millor pel·lícula en llengua no catalana: Polvo serán. Dirigida per Carlos Marques-Marcet; escrita per Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz, i produïda per Tono Folguera, Ariadna Dot, Giovanni Pompili, David Epiney i Eugenia Mumenthaler.

Millor pel·lícula documental: Diari de la meva sextorsió. Dirigida i escrita per Patricia Franquesa, i produïda per Patricia Franquesa i Mireia Graell Vivancos.

Millor pel·lícula d’animació: Mariposas negras. Dirigida per David Baute, escrita per Yaiza Berrocal, i produïda per Edmon Roch, David Baute, Marc Sabé, César Zelada, Muntsa Tarrés i Xavier Romero.

Millor direcció: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez per Segundo premio

Millor direcció novella: Celia Giraldo per Un lugar común.

Millor guió original: Eduard Sola per Casa en flames

Millor guió adaptat: Mar Coll i Valentina Viso per Salve Maria

Millor protagonista femenina: Emma Vilarasau per Casa en flames

Millor protagonista masculí: Eduard Fernández per El 47

Millor interpretació revelació: Laura Weissmahr per Salve Maria

Millor actriu secundària: Clara Segura per El 47

Millor actor secundari: Enric Auquer per Casa en flames

Millor curtmetratge: El príncep. Dirigit i escrit per Àlex Sardà, i produït per Carlota Coloma, Adrià Lahuerta, Marta Cruañas i Xavi Vara.

Millor direcció de producció: Carlos Apolinario per El 47

Millor direcció d’art: Laia Ateca per Polvo serán

Millor muntatge: Chiara Dainese per Polvo serán

Millor música original: Maria Arnal per Polvo serán

Millor fotografia: Takuro Takeuchi per Segundo premio

Millor vestuari: Olga Rodal i Irantzu Ortiz per El 47

Millor so: Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso per Segundo premio

Millors efectes visuals: Laura Canals i Iván López Hernández per El 47

Millor maquillatge i perruqueria: Karol Tornaria per El 47

Millor pel·lícula europea: Anatomía de una caída. Dirigida per Justine Triet, escrita per Justine Triet i Arthur Harari, i produïda per Marie-Ange Luciani.

Premi especial del públic a la millor pel·lícula: El 47. Dirigida per Marcel Barrena, escrita per Marcel Barrena i Alberto Marini, i produïda per Laura Fernández Espeso i Javier Méndez.