Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume

La ruta de peregrinació més important de l’Europa medieval

CAMÍ DE SANT JAUME

Patrimoni de la Humanitat

^

HISTÒRIA DEL CAMÍ

El Camí de Sant Jaume és la ruta de peregrinació més important de l’Europa medieval i un dels fets de més importància i benefici per a la història del país. L’any 1987 el Camí fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
^

SANT JAUME

L’apòstol Sant Jaume, segons una vella tradició, predicava el cristianisme per la Hispània romana abans de tornar a Palestina, on va ser decapitat. Més tard, el seu cos seria traslladat pels seus deixebles per ser enterrat a la costa gallega. Vuit segles després un ermità anomenat Pelayo va tenir una visió, aquests fets van arribar al bisbe d’Iria Flavia, que visita el lloc i descobreix una necròpoli on es troba el sepulcre de l’apòstol.
^

HISTÒRIA

La història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX (any 814). Amb la troballa de les relíquies de l’apòstol, i amb el beneplàcit de Carlemany, Compostel·la es convertirà progressivament en un centre de pelegrinatge que rebrà el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII. Es crea un culte a l’Apòstol que s’expandeix per tot el regne àstur i que dona pas a l’arribada dels primers pelegrins, que arribaven des de tot el continent europeu. Els camins s’omplen de gent de tots els oficis i classes socials que passegen entre els pobles. El camí quedà definit llavors mitjançant la xarxa de vies romanes que unien els punts neuràlgics de la Península. Durant els segles XII i XIII va aconseguir el seu major auge.
^

EL CAMÍ CATALÀ

Històricament el culte a Sant Jaume a Catalunya era molt freqüent des de l’inici de les peregrinacions. Una tradició molt estesa afirma que l’Apòstol va predicar a Barcelona, Lleida i Saragossa. Per la seva situació geogràfica, Catalunya era porta d’entrada pel pas de pelegrins europeus i provinents del Mediterrani oriental que travessaven els Pirineus en busca del camí.

Amb el pas dels pelegrins, es van potenciar els  monestirs, especialment el de Montserrat,  que des de principis del segle IX es converteix en un dels principals centres de peregrins.

^

EL CAMÍ DE SANT JAUME A CERVERA

Berenguer de Castelltort, mercader fill de cervera , amb veïnatge a Barcelona on morí l’any 1389. Castelltort, testamentàriament fundà l’hospital que porta el seu nom. Volia que l’hospital fos construït a la casa que ell habitava al c/ major i que disposés de llits, roba i aliments per a que els pobres hi trobessin aixopluc.
Aquest desitjos no es podrien complir ja que la casa no disposava de bones condicions per a la construcció de l’hospital. Finalment es decidí adquirir un pati al barri de Capcorral per a poder-hi fer la construcció.

Al llarg dels segles l’hospital Ha tingut diversos emplaçament fins que a l’any 1733 s’inaugurà el nou edifici que es l’emplaçament actual de la residència Mare Güell.
El claustre de l’hospital ,Gravat en una de les columnes hi figura el nom de claustre de pelegrins , i en la part central de la cisterna d’aigua hi trobem la imatge d’un pelegrí .

A l’interior de l’església de santa Maria, A la capella de sant Jaume es troba el sepulcre historiat de Berenguer de Castelltort, .En el vitrall de la capella s’hi pot observar els símbols tradicionals de pelegrins i pelegrines com són el barret, la carabassa, el bordó i la petxina.