Cervera es prepara per a una nova edició del Festival de Pasqua

Cervera es prepara per a una nova edició del Festival de Pasqua

El Festival de Pasqua anuncia les dates de la seva propera edició: del 30 de març al 8 d’abril de 2023. El certamen convertirà Cervera, per tretzena vegada consecutiva, en l’epicentre de la música clàssica catalana.

El Festival acollirà un total de 10 produccions musicals diferents que es concretaran en 15 concerts repartits per diferents punts i espais de Cervera.

El director del Festival, Jordi Armengol, avança que enguany hi tornarà a haver diverses estrenes absolutes i programes de concerts pensats especialment per al certamen. Alhora, afegeix que l’eix vertebrador d’aquesta edició serà la commemoració del 50è aniversari de la mort de Pau Casals i un homenatge a diversos compositors catalans que, com ell, van patir exili per motius ideològics o d’altres que van haver d’emigrar per poder continuar treballant.

També s’ha presentat la nova imatge del Festival, obra de la dissenyadora cerverina Anna Domenjó. Segons explica la seva autora, el Festival de Pasqua presenta enguany una fotografia “macro” del centre d’una flor. Una flor en plena explosió (primavera/simfonia) amb tots els seus pètals simètrics ben alineats (com músics en una orquestra o les notes musicals en una melodia), i al mateix temps amb aquestes formes més arrodonides amb dinamisme i donant com més aire a mesura que ens allunyem del centre. La gamma cromàtica és molt àmplia (com l’arc de Sant Martí) i la part central més lluminosa (explosió). Vol ser un paral·lelisme entre primavera i música: esclat, explosió de sensacions i emocions.

El Festival de Pasqua, organitzat per la Paeria de Cervera, és un punt de trobada pel sector de la música clàssica a Catalunya i un aparador de la música clàssica que es fa a Catalunya.

La Festa Major d’Hivern presenta una programació ben variada

La Festa Major d’Hivern presenta una programació ben variada

Cervera celebra la Festa Major d’Hivern, que entre els dies 3 i 6 de febrer presenta una completa programació d’activitats en què destaquen un concert de Xavi Sarrià, la representació teatral “Per fi sol” de Carles Sans i el tradicional Cant de les Completes.

Una de les novetats destacades de la Festa Major és el concert del reconegut músic valencià Xavi Sarrià, que fou el cantant del grup Obrint Pas. Xavi Sarrià arriba a Cervera en la gira de presentació del seu últim disc, Causa, reconegut amb el Premi Carles Santos com a millor disc de mestissatge.
L’actuació és a la matinada del dissabte 4 al diumenge 5, al pavelló polivalent, amb entrada gratuïta. Es complementa amb les sessions musicals del polifacètic PD Artur Busquets.

La programació musical també presenta l’Itinerant Festival, un espectacle que ja ha passat per Cervera amb èxit en altres ocasions.  El Festival és un show amb animació i música, amb potents equips de so i d’il·luminació i pantalles d’alta definició.  Es podrà gaudir la matinada del divendres 3 al dissabte 4, al pavelló polivalent. Les entrades anticipades es poden comprar al restaurant Marinada (5 euros) o a taquilla (8 euros).

La variada oferta musical es completa amb la sessió de ball a càrrec del grup Madison, el dilluns 6 de febrer, a les 18 hores, al pavelló polivalent i amb entrada gratuïta.

Pel que fa a les activitats culturals, destaca la representació teatral “Per fi sol”, protagonitzada per Carles Sans, un dels integrants del popular trio còmic El Tricicle. La funció és dissabte 4, a les 20 hores, al Gran Teatre de la Passió. Venda d’entrades a: http://granteatrecervera.cat/per-fi-sol/.

El tradicional concurs individual de sardanes revesses, organitzat per la Colla Sardanistes Jovencells, cita a Cervera els millors especialistes de Catalunya d’aquesta modalitat. La prova és diumenge 5, a partir de les 11.30 hores, a l’Auditori Municipal. Abans ofereix una sessió d’aprenentatge, a càrrec de Joan Manel Paños.

La programació també inclou visites guiades als monuments de la ciutat, exposicions, el torneig escolar d’escacs i actes religiosos.

El Cant de les Completes és un esdeveniment musical de caràcter popular que s’interpreta a l’església de Santa Maria, diumenge 5 de febrer, a les 19 hores.
Escrites l’any 1870 pels mestres de capella Salvador Vidal i Joan Pont, estan compostes de peces populars de l’època.
En l’actualitat estan dirigides per Xavier Puig, i en la seva interpretació intervenen cinquanta músics, un centenar de cantaires i tres solistes.
Al finalitzar les Completes té lloc el tradicional Ball de l’Àliga de Cervera amb l’acompanyament musical de la Banda del Conservatori.

Un conjunt d’actes variats que es combinen amb la tradició. Cal remarcar que la Festa Major està declarada festa patrimonial d’interès nacional i inclosa al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.

Podeu consultar la programació en aquest enllaç.

L’Aquelarre de Cervera, convidat a la Fira de Sant Vicenç de l’Espluga

L’Aquelarre de Cervera, convidat a la Fira de Sant Vicenç de l’Espluga

La 457a Fira de Sant Vicenç – El Foc el nostre origen, de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), ha convidat la festa popular de l’Aquelarre, que hi oferirà una mostra de foc, amb dels Diables de Cervera Carranquers; una conferència, a càrrec de la regidora de Festes i Aquelarre, Mireia Brandon, i el director de teatre Pep Oriol; i promocionarà la festa i tota l’oferta turística del municipi en un estand al recinte firal.

L’Espluga de Francolí organitza, del 25 al 29 de gener, la 457a edició de la Fira de Sant Vicenç, un esdeveniment que va néixer fa més de quatre segles com una fira del món agrícola i rural. En l’actualitat preserva un model de compra, venda i mostra de productes, gastronomia i artesania. Des de l’any 2000, amb el títol “El Foc el nostre origen”, incorpora un relat cultural i turístic basat en el món del foc.

Amb la voluntat de donar visibilitat a la cultura popular i als territoris dels Països Catalans, convida cada any un element de foc de la cultura popular o festa relacionada amb el foc, amb trajectòria i presència al país.

Aquesta edició el convidat és l’Aquelarre de Cervera. D’aquesta manera s’estableix una aliança entre territoris i municipis, Cervera i l’Espluga, on el foc configura trets distintius de la vida cultural, festiva i associativa.

Està prevista una conferència sobre l’Aquelarre, amb la participació de Mireia Brandon, regidora de Festes i Aquelarre de la Paeria de Cervera; i de Pep Oriol, director de teatre, actor, realitzador, guionista i professor de la Universitat de Lleida. Conduïda per Jordi Robert periodista i expert en cultura popular, tindrà lloc divendres 27 de gener, a les 18.30 hores, al Museu de la Vida Rural.

Els Diables de Cervera Carranquers oferiran una mostra i lluïment dels elements de cultura popular de foc de l’Aquelarre, juntament amb els Diables de l’Espluga, el dissabte 28 de gener, a les 20.30 hores, a la plaça de Montserrat Canals.

Durant el cap de setmana la Regidoria de Turisme de la Paeria de Cervera disposarà d’un estand a la Fira, des d’on es promocionaran les activitats culturals i festives i tota l’oferta turística del municipi.

Podeu consultar la programació de la Fira en aquest enllaç.

Finalitza una nova intervenció arqueològica a Sant Pere el Gros

Finalitza una nova intervenció arqueològica a Sant Pere el Gros

El passat 30 de desembre de 2022 va concloure la darrera intervenció arqueològica a Sant Pere el Gros de Cervera, el priorat benedictí establert al segle XI que depenia del monestir de Ripoll.

L’actuació s’ha desenvolupat durant les darreres setmanes del mes de desembre amb l’objectiu de finalitzar l’excavació d’una fossa d’enterrament situada en un dels espais annexos a l’església. Aquesta tomba havia estat identificada durant el camp de treball per a joves dut a terme el mes de juliol de 2022.

Els treballs executats han posat al descobert les inhumacions successives i sobreposades de tres individus masculins d’edat avançada que es mantenien en connexió anatòmica. L’individu més recent es conservava complet. Els altres dos eren anteriors i els mancaven les extremitats inferiors, que havien estat afectades per l’enterrament més modern. A més, al rebliment de la fossa es van recuperar altres restes humanes que almenys eleven fins a sis el nombre d’individus identificats. S’espera que pròximament es pugui endegar l’estudi antropològic de les restes exhumades. Aquesta anàlisi permetrà determinar aspectes paleodemogràfics i paleopatològics dels individus recuperats.

L’absència de materials associats als enterraments no permet, ara per ara, determinar la cronologia d’aquestes inhumacions. Tanmateix, la instal·lació de la fossa enmig d’una estança annexa a l’església suggereix que, en el moment de produir-se els enterraments, aquest espai devia estar abandonat i molt possiblement derruït. Atès que hi ha notícies de mitjan segle XVIII que assenyalen que el priorat encara es conservava parcialment dempeus, a tall d’hipòtesi preliminar pot proposar-se que aquests enterraments van dur-se a terme a partir de la segona meitat del segle XVIII o, tal vegada, durant el segle XIX. En qualsevol cas, les restes descobertes posen de manifest l’ús funerari de l’entorn de Sant Pere el Gros amb posterioritat a l’abandonament de les dependències monàstiques.

Aquesta intervenció arqueològica, que ha estat promoguda per la Paeria de Cervera, amb la coordinació del Museu Comarcal de Cervera, ha estat executada per l’empresa Iltirta Arqueologia SL, i ha comptat amb un ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’actuació s’emmarca en el projecte de recerca històrico-arqueològica i de recuperació patrimonial del monument que es desenvolupa des de la Paeria de Cervera.

Sant Pere el Gros

L’església de Sant Pere el Gros té una planta rodona singular. És l’element més destacat de tot el conjunt monàstic i, des del 2003, es troba declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN). El temple manté la integritat i està en molt bon estat de conservació. En canvi, les altres dependències monacals es conserven arranades i amagades sota el subsol. Els primers treballs de recerca arqueològica al monument van dur-se a terme en la dècada dels seixanta del segle XX de la mà d’Agustí Duran i Sanpere. L’any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica puntual i el 2016 una campanya de consolidació i restauració. Des del 2021 s’han reprès els treballs d’excavació amb el propòsit de millorar el coneixement del monument, enriquir-ne el discurs explicatiu i, en darrera instància, valorar i visibilitzar la riquesa patrimonial d’aquest conjunt arqueològic i arquitectònic medieval.

Informació i imatge aportat pel Museu Comarcal de Cervera

Segon concert de Nadal del Conservatori de Cervera

Segon concert de Nadal del Conservatori de Cervera

El divendres 23 es va dur a terme el segon concert del Conservatori a l’Auditori Municipal de Cervera, on els grups de guitarra de nivell elemental i de grau professional evidenciaren el seu treball, sota la direcció de Xavier Gómez.

El Cor de projectes oferí un repertori amb cançons de G. López Boada i R. Blane, sota la direcció de Jordi Castellà i amb el seu germà Marc al piano.