Aquesta setmana s’han reprès les excavacions arqueològiques a l’entorn de Sant Pere el Gros, una intervenció que ha de permetre conèixer els orígens i l’evolució de l’església, l’antic monestir i un possible assentament anterior.

DIJOUS 28 OCTUBRE 2021

La campanya d’excavacions, que tindrà una durada de tres mesos, continuarà els treballs arqueològics que es van dur a terme l’any 2010. Aniran a càrrec del mateix arqueòleg, Joan Ramon Rodríguez Ximenos, i representaran una inversió d’uns 5.000 euros, finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat.

L’actuació consistirà a desbrossar l’espai de bosc que resta encara per intervenir i excavar en extensió totes les estances. La finalitat és per poder tenir en planta tota l’estructura del monestir i ampliar la informació que es té del conjunt fins al moment.

En l’anterior campanya, l’any 2010, els resultats dels treballs arqueològics van ser molt positius ja que van aparèixer una sèrie de murs i estructures corresponents a les dependències del monestir, així com diversos enterraments. També es van recuperar objectes i restes materials.

La regidora de Cultura, Mercè Carulla, i la directora del Museu de Cervera, Carme Bergés, juntament amb l’arqueòleg responsable de les excavacions, Joan Ramon Rodríguez Ximenos, han visitat els treballs.  Mercè Carulla ha afirmat que “és una bona notícia que es puguin reprendre les excavacions després de més de 10 anys, a l’entorn d’un element tan singular del patrimoni monumental de la ciutat com és Sant Pere el Gros”. Carulla ha afegit que “esperem continuar dignificant l’espai, amb posteriors ajuts del Departament de Cultura, perquè en pugui gaudir la població”.

 

Sant Pere el Gros

L’església preromànica de Sant Pere el Gros es troba dins de la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), ja que és una de les poques esglésies del segle XI de planta rodona existents a Catalunya.

Un altre atractiu de Sant Pere és que a partir del segle XI s’hi establí una petita comunitat de monjos benedictins que depenien del monestir de Ripoll. Aquests van edificar un priorat amb les seves dependències (habitacions, magatzem, celler, estable, cuina…), al qual ben aviat se li va afegir una nova construcció: el molí. Per tant, el cenobi estaria estructurat en tres unitats: l’església, les dependències del monestir i un molí (conegut com del Grau).

Les excavacions permetran conèixer les estances i l’estructura de l’antic monestir.