La setmana passada es van substituir els vinils dels cinc plafons informatius que hi ha a Cervera de la ruta històrica i turística del projecte “L-2, itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra”.

La ruta es va senyalitzar l’any 2008, en una actuació promoguda pel Consell Comarcal de la Segarra i la Fundació Jordi Cases i Llebot, amb la col·laboració de la Paeria de Cervera, dins del projecte global “Espais de Memòria” del Memorial Democràtic de Catalunya.

Els vinils que contenien la informació estaven molt malmesos a causa del pas del temps i l’exposició a les inclemències meteorològiques. És per aquest motiu que s’han substituït per uns de nous. A més s’ha unificat la imatge de tots els plafons, que s’ha adaptat a la normativa de senyalització del Memorial Democràtic de la Generalitat.

Segons el paer en cap, Joan Santacana, “la memòria no s’esborra, cal cuidar-la”.

La Paeria de Cervera s’ha acollit a una subvenció del Departament de Justícia per a projectes adreçats a recuperar i posar en valor el patrimoni memorial de Catalunya. La subvenció ha estat del 50% de l’actuació, que ha tingut un cost de 8.040 euros.

Els plafons informen d’esdeveniments que van tenir lloc durant la Guerra Civil a Cervera:

-Escola Jaume Balmes. “El front a prop, el pas del front”: amb l’arribada del front a Catalunya, Cervera i la Segarra van haver de preparar-se per donar cabuda a nombroses instal·lacions i serveis militars, com l’hospital de base del XVIII Cos d’Exèrcit republicà.

-Cementiri municipal. “La mort, el rastre amarg del dia a dia”: el cementiri de Cervera es va convertir durant la Guerra Civil en una immensa fossa comuna de centenars de soldats i civils que van trobar la mort en aquesta ciutat.

-Centre Obrer Republicà (passeig de l’Estació). “Cervera sota les bombes”: el bombardeig sobre ciutats i pobles sense protecció va convertir-se per primera vegada a la història en una estratègia, emprada per l’aviació nazi i feixista al servei de Franco per tal de destruir objectius militars, comunicacions i minvar la moral de la rereguarda. Cervera no se’n va escapar.

-Universitat. “Cervera dins el mapa concentracionari de Franco”: el 24 de gener de 1939 es creava a Cervera un camp de concentració per a milers de presoners, primer de l’exèrcit de Franco i després del nou règim. També hi van passar militars aliats fugits de l’Europa ocupada i guardes fronterers alemanys després de l’alliberament del sud de França, l’agost de 1944.

-Clot dels Àubens. “L’acció dels incontrolats”: entre els llocs que la memòria col·lectiva cita com a testimonials de la persecució religiosa a la Segarra figura la partida del terme coneguda com el clot dels Àubens.